dissabte, 27 de maig del 2017

ELS PRONOMS FEBLES


  • SUBJECTE
    •  No se sol pronominalitzar, alguns casos amb en 
  • COMPLEMENT DIRECTE
    • Em, et, el, la, em, us, els, les, en, ho
    • Sense determinant→en
    • Complementat per un adjectiu o amb un determinant numeralen
    • Neutreho
  • COMPLEMENT INDIRECTE
    • em, et, li, ens, us, els
  • C. DE RÈGIM VERBAL
    • De →en
    • A, en, amb, per →hi
  • ATRIBUT
    • Major part →ho
    • Precedit d'un determinat →el, la, els, les
    • Precedit d'un adjectiu →en
  • COMPLEMENT PREDICATIU
    • La major part →hi
  • COMPLEMENT  CIRCUMSTANCIAL
    • CC de lloc amb preposició de →en
    • Altres →hi

CANVIS D'ORDRE

li+el →l'hi
li+la →la hi
li+els →els hi
li+les →les hi

LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES


  • SUBJECTE (SUBJ)
    • Qui fa l'acció del verb
    • Sempre ha de concordar amb el verb en persona i nombre
  • PREDICAT (PRED)
    • És allò que es diu del subjecte
    • Verb és el nucli
  • COMPLEMENT DIRECTE (CD)
    • Complement sobre el qual recau l'acció expressada pel verb
    • Pot ser un cosa o una persona
  • COMPLEMENT INDIRECTE (CI)
    • Destinatari de l'acció del verb
  • COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV)
    • Sempre va precedit d'una preposició
  • ATRIBUT (ATR)
    • Complement propi de les oracions atributives
    • Pot ser un substantiu, adjectiu, un SN o SPrep
  • COMPLEMENT PREDICATIU (CPRED)
    • Complement verbal i nominal alhora
    • Ha de concordar amb el verb i el subjecte (o CD)
  • COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC)
    • Expressen en quines circumstàncies es fa l'acció del verb

L·L


  • NO TÉ NORMA
  • PISTES PER POSAR L·L
    • Paraules que comencen amb al·l-, col·l-, il·l-, mil·l-
    • Paraules que acaben en -el·la, -il·la, -il·lar
    • Derivats de mots acabats en -ll







EL BARROC I LA POESIA POPULAR

TRETS DE LA POESIA DEL BARROC
Artifici i desmesura
Fugacitat del temps i l'atzar
Antítesi, paradoxa i hipèrbole
Visió pessimista de la vida
Brutícia i lletgesa
L'idioma del país s'imposa 


POETES DEL BARROC IMPORTANTS
FRANCES VICENT GARCIA
        ➩El Rector de Vallfonga
        ➪No va veure les seves obres publicades
        ➩Bon domini del sonet
        ➪Temàtica ben variada i combinada

FRANCESC FONTANELLA
        ➩Poeta castellanitzat
        ➪Preocupat per la recuperació del català
        ➩Va tenir Garcilaso de la Vega com exemple
        ➪Ús d'hipèrbole, metàfores i jocs de paraules



L'ADVERBI, PREPOSICIÓ I CONJUNCIÓ

L'ADVERBI⇨Paraula que afegeix informació complementària a verbs, adjectius o altres adverbis
↪Forma
        ➜Simple
        Derivada
        ➜Locució adverbial

PREPOSICIÓ⇨Paraula que relaciona elements sintàtics
↪Tipus
        ➜Feble
        ➜Forta
        ➜Locució preposicional

CONJUNCIÓ⇨Paraula que enllaça oracions o elements d'una oració entre ells
↪Tipus
        ➜Coordinants 
        ➜Subordinants

LES GRAFIES B/V, P/B, T/D, C/G

Escrivim amb
B:
      - davant de l,r
      - darrere de m
      - si a la mateixa família hi ha mots amb la lletra p
V:
      - darrere de n
      - a les terminacions de l'imperfet d'indicatiu de la 1a conjugació
      - si a la mateixa família hi ha mots amb la lletra u


QUINA LLETRA ESCRIVIM AL FINALD DE MOT:

  • Si la paraula acaba en vocal tònica, escrivim p, t, c      
         ✱ Excepcions:
              - adob, club, tub, sud, fred, David...
              - noms acabats en -etud i -itud
              - mots acabats en -leg i -gog                        
  • Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant escrivim la lletra dels derivats

          ✱ Excepcions:
              - la primera persona del present indicatiu en verbs acaben en -nc
              - ànec, fàstic, càrrec, préssec, mànec, espàrrec ,rònec
                

NEOLOGISMES, ESTRANGERISMES I CALCS

NEOLOGISMES
Paraules de nova incorporació amb la grafia i la pronúncia adaptades



ESTRANGERISMES
Neologisme que a la llengua d'arribada ja tenia un mot amb el mateix significat



CALCSINCORRECCIÓ S'HAN D'EVITAR
Manlleu que imita la construcció sintàctica d'una llengua estrangera


✳Manlleu➜ Paraula o expressió que una llengua a "prestat" a una altra