EL TEATRE NEOCLÀSSIC

REGLES FORMALS I TEMÀTIQUES DEL TEATRE NEOCLÀSSIC

• Tres unitats: lloc, temps i espai
• Predilecció per temes històrics, mitològics, bíblics i religiosos
• Finalitat didàctica i moral
• Tragèdia com a gènere més comú
• Influència del teatre francès (Voltaire, Racine i Corneille)

AUTOR IMPORTANT⇨ JOAN RAMIS I RAMIS

• Influència del neoclassicisme francès i del preromanticisme anglès i alemany
• Escrigué poesia i narrativa, però preferia el teatre
• Obres importants→Lucrècia, Arminda i Rosaura o el més constant amor

FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES EUROPEES

INDOEUROPEU⇨Llengua comuna de la qual deriven gairebé tots el idiomes que es parlen avui en dia a Europa

• GRUP CÈLTIC
• Bretó
• Gal·lès
• Irlandès
• Gaèlic
• Escocès
• Còrnic
• GRUP ESLAU
• Rus
• Ucraïnès
• Bielorús
• Polonès
• Txec
• Eslovè
• Serbi
• Croat
• Macedoni
• Búlgar
• GRUP GREC
• Grec
• GRUP IL·LÍRIC
• Albanès
• GRUP BÀLTIC
• Letó
• Lituà
• GRUP ARMENI
• Armeni
• GRUP ROMÀNIC
• Gallec
• Portuguès
• Castellà
• Català
• Occità
• Francès
• Italià
• Sard
• Romanès
• Retroromànic
• GRUP GERMÀNIC
• Islandès
• Noruec
• Suec
• Danès
• Neerlandès
• Anglès
• Alemany
• GRUP IRÀNIC
• Kurd

LES GRAFIES G/J, TG/TJ, X/IX, TX/IG

ESCRIVIM

• G →Davant e, i
• J →Davant a,o ,u

• Tg →Davant de e,i
• Tg i dj →Davant de a,o,u

• X →A principi de paraula, darrere de consonant i de i,u
• Ix →Darrere de a,o,u

• Tx → Principi, enmig o final de paraula
• Ig →A final de paraula de derivats amb j,g, tj, tg

LA PROSA DEL SEGLE XVIII. LLEGENDES I RONDALLES.

Al segle XVIII, hi ha dues varietats literàries que mantenen un relació ben estreta amb el context i la vida quotidiana contemporània

• Crònica històrica➤Autor important: Rafael d'Amat
• Baró de Maldà
• Antifrancès, religiós i conservador
• Retrat de la Barcelona contemporània
• Estil fresc i divertit
• Obra important→Calaix de sastre

• Narració popular ➤Autor important: Lluís Galiana
• Escriptor erudit
• Influït per Quevedo i Diego Torres
• Tradició popular com a inspiració
• Nombrosos recursos retòrics i expressius
• Obra important →Rondalla de Rondalles

L'ORACIÓ SIMPLE. L'ORACIÓ IMPERSONAL. ORACIÓ ACTIVA I ORACIÓ PASSIVA

ORACIÓ SIMPLE⇨Oració que només té un sintagma verbal que fa de predicat

SINTAGMA⇨Part de l'oració formada per un grup de paraules que constitueixen una unitat semàntica i sintàctica. S'organitzen al voltant del nucli
↳Tipus:

• Sintagma nominal (SN)
• Sintagma adjectival (SAdj)
• Sintagma preposicional (SPrep)
• Sintagma verbal (SV)
• Sintagma adverbial (SAdv)

Segons el tipus de verb les oracions es classifiquen en:

• Oracions de predicat nominal o atributives→El nucli del SV és un verb copulatiu
• Oracions de predicat verbal o predicatives
• Transitives →El verb necessita un CD
• Intransitives →El verb no té CD
• Reflexives →L'acció del verb recau sobre el mateix subjecte
• Recíproces →Dos subjectes fan una acció que recau sobre l'altre
• Impersonals →Oracions sense subjecte gramatical

Segons la intenció de l'emissor les oracions es classifiquen en:

• Enunciatives →Formulen una declaració sobre accions o estats
• Afirmatives 
• Negatives
• Interrogatives →Formulen una pregunta
• Directes →Porten signe d'interrogació
• Indirectes →No porten signe d'interrogació
• Totals →Pregunta que es respon amb si o no
• Parcials →Pregunta que no es respon amb si o no
• Exclamatives →Expressen alegria, sorpresa
• Optatives o desideratives →Expressen un desig
• Dubitatives →Expressen un dubte
• De possibilitat →Expressen un possibilitat
• Imperatives o exhortatives →Expressen una ordre o un prec

Les oracions es poden expressar en veu activa (subjecte que fa l'acció que expressa el verb) o en veu passiva (l'acció la realitza el subjecte pacient)

EL CATALÀ ORIENTAL I EL CATALÀ OCCIDENTAL

CATALÀ ORIENTAL

• Pronunciació de la vocal neutra de a, e àtones
• Pronunciació u de la o àtona (excepció de la balear)
• Ús de l'article el i del salat es, en la variant balear
• Alguns verbs incrementen amb -eix o -esc
• Pronoms febles davant de verb amb forma reforçada

CATALÀ OCCIDENTAL

• Distinció de a, e en posició àtona
• Distinció de o, u en posició àtona
• Ús de l'article lo i en valencià, el
• Alguns verbs usen l'increment -ix- o isc-
• Pronoms febles davant de verb amb la forma plena

LA IL·LUSTRACIÓ

IL·LUSTRACIÓ

• Esperit crític i aplicació del mètode matemàtic basat en la raó
• Destí de felicitat per a l'ésser humà
• Reivindicació dels drets de l'home, sobretot de la llibertat
• Voluntat de recuperar el coneixement i de fer-lo accessible

Balldiri Reixac

• Autor de la il·lustració
• Prosa pedagògica →nova metodologia educativa
• Necessitat d'educar en català i no en llatí
• Rebuig de la traducció i reivindicació de l'aprenentatge de llengües
• Obra important →Instruccions per a l'ensenyaça de minyons

ELS PRONOMS FEBLES

• SUBJECTE
•  No se sol pronominalitzar, alguns casos amb en 

• COMPLEMENT DIRECTE
• Em, et, el, la, em, us, els, les, en, ho
• Sense determinant→en
• Complementat per un adjectiu o amb un determinant numeral→en
• Neutre→ho

• COMPLEMENT INDIRECTE
• em, et, li, ens, us, els

• C. DE RÈGIM VERBAL
• De →en
• A, en, amb, per →hi

• ATRIBUT
• Major part →ho
• Precedit d'un determinat →el, la, els, les
• Precedit d'un adjectiu →en

• COMPLEMENT PREDICATIU
• La major part →hi

• COMPLEMENT  CIRCUMSTANCIAL
• CC de lloc amb preposició de →en
• Altres →hi

CANVIS D'ORDRE

li+el →l'hi

li+la →la hi

li+els →els hi

li+les →les hi

LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES

• SUBJECTE (SUBJ)
• Qui fa l'acció del verb
• Sempre ha de concordar amb el verb en persona i nombre

• PREDICAT (PRED)
• És allò que es diu del subjecte
• Verb és el nucli

• COMPLEMENT DIRECTE (CD)
• Complement sobre el qual recau l'acció expressada pel verb
• Pot ser un cosa o una persona

• COMPLEMENT INDIRECTE (CI)
• Destinatari de l'acció del verb

• COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV)
• Sempre va precedit d'una preposició

• ATRIBUT (ATR)
• Complement propi de les oracions atributives
• Pot ser un substantiu, adjectiu, un SN o SPrep

• COMPLEMENT PREDICATIU (CPRED)
• Complement verbal i nominal alhora
• Ha de concordar amb el verb i el subjecte (o CD)

• COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC)
• Expressen en quines circumstàncies es fa l'acció del verb

L·L

• NO TÉ NORMA
• PISTES PER POSAR L·L
• Paraules que comencen amb al·l-, col·l-, il·l-, mil·l-
• Paraules que acaben en -el·la, -il·la, -il·lar
• Derivats de mots acabats en -ll

EL BARROC I LA POESIA POPULAR

TRETS DE LA POESIA DEL BARROC
↪Artifici i desmesura
↪Fugacitat del temps i l'atzar

↪Antítesi, paradoxa i hipèrbole

↪Visió pessimista de la vida

↪Brutícia i lletgesa
↪L'idioma del país s'imposa 

POETES DEL BARROC IMPORTANTS

➥FRANCES VICENT GARCIA

        ➩El Rector de Vallfonga

        ➪No va veure les seves obres publicades

        ➩Bon domini del sonet

        ➪Temàtica ben variada i combinada

➥FRANCESC FONTANELLA

        ➩Poeta castellanitzat

        ➪Preocupat per la recuperació del català

        ➩Va tenir Garcilaso de la Vega com exemple

        ➪Ús d'hipèrbole, metàfores i jocs de paraules

L'ADVERBI, PREPOSICIÓ I CONJUNCIÓ

L'ADVERBI⇨Paraula que afegeix informació complementària a verbs, adjectius o altres adverbis
↪Forma
        ➜Simple
        ➜Derivada
        ➜Locució adverbial

PREPOSICIÓ⇨Paraula que relaciona elements sintàtics
↪Tipus
        ➜Feble
        ➜Forta
        ➜Locució preposicional

CONJUNCIÓ⇨Paraula que enllaça oracions o elements d'una oració entre ells
↪Tipus
        ➜Coordinants 
        ➜Subordinants

LES GRAFIES B/V, P/B, T/D, C/G

Escrivim amb
↪B:
      - davant de l,r
      - darrere de m
      - si a la mateixa família hi ha mots amb la lletra p
↪V:
      - darrere de n
      - a les terminacions de l'imperfet d'indicatiu de la 1a conjugació
      - si a la mateixa família hi ha mots amb la lletra u


QUINA LLETRA ESCRIVIM AL FINALD DE MOT:

• Si la paraula acaba en vocal tònica, escrivim p, t, c      

         ✱ Excepcions:

              - adob, club, tub, sud, fred, David...

              - noms acabats en -etud i -itud

              - mots acabats en -leg i -gog                        

• Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant escrivim la lletra dels derivats

          ✱ Excepcions:

              - la primera persona del present indicatiu en verbs acaben en -nc

              - ànec, fàstic, càrrec, préssec, mànec, espàrrec ,rònec

                

NEOLOGISMES, ESTRANGERISMES I CALCS

NEOLOGISMES
Paraules de nova incorporació amb la grafia i la pronúncia adaptades



ESTRANGERISMES
Neologisme que a la llengua d'arribada ja tenia un mot amb el mateix significat



CALCS→ INCORRECCIÓ S'HAN D'EVITAR
Manlleu que imita la construcció sintàctica d'una llengua estrangera


✳Manlleu➜ Paraula o expressió que una llengua a "prestat" a una altra